El Periodico, 14/11/2011
Ahir a la nit el va rebre el director de la Reial Acadèmia Espanyola i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona José Manuel Blecua Perdices (Saragossa, 1939), que en els pròxims dies tindrà l’alegria de presentar l’últim volum de la nova gramàtica del castellà, el dedicat a la seva especialitat, la fonètica.-La seva conferència l’ha titulat Jo guardo amb amor un llibre vell ...-És un vers del senyor Marcelino Menéndez Pelayo. L’he escollit perquè és la imatge del llibre viscut. Un Horaci barat, en mal paper, ple de notes de diverses generacions, dibuixos, textos, que ha passat per l’ensenyament, per la lectura, de generació en generació. D’aquí part per explicar que el llibre és polièdric, es pot veure com una estructura, com un objecte de comerç, com el silenci de l’escriptura, que es va allunyant del lector i cada vegada és més difícil de llegir ... Vull recordar també, a través del Quixot, la importància que ha tingut per a Catalunya el comerç i la indústria del llibre en la seva relació amb Amèrica.-I també parla de què li passa i què li pot passar a la lectura.- Algunes coses són positives: si un pren el metro està ple, generalment de dones, que porten novel·les immenses i que van llegint. Aquesta part està assegurada totalment. Hi ha una població lectora, que es veu al carrer. Gent jove, a més, amb cultura i estudis. Però després és possible que lentament es vagin introduint els suports de lectura de llibres electrònics. La prova és que un pren l’AVE o un avió i cada dia hi ha dues o tres persones que ja porten un suport electrònic. És evident que tot això canviarà el panorama i el que succeeixi és imprevisible. Els hàbits lectors segueixen sent els mateixos, el que passa és que canvia totalment la indústria del llibre.- ¿Corre perill la supervivència del llibre tal com l’hem entès?-La supervivència, no. I les biblioteques digitals estan aconseguint posar a disposició de tot el món autèntiques joies. Es tracta d’una democratització de la cultura.-Precisament un dels arguments en la concessió del premi dels editors és la seva actitud de defensa de la propietat intel · lectual. Hi ha seriosos riscos de que l’escriptura ja no pugui ser una tasca professional remunerada adequadament?- És que ens trobem en un moment en què no hi ha unes garanties jurídiques. És un canvi molt brusc en els hàbits d’una societat. La gent no està acostumada a pagar per una cosa en l’ordinador. La societat espanyola tampoc ho estava quan utilitzava programes informàtics i piratejava tot el que podia. Espanya ha estat un dels grans llocs de la pirateria informàtica. És evident que és una qüestió preocupant i que caldrà vigilar. Perquè si no, pot caure tota una indústria. En aquests moments és possible que hi hagi 200.000 llibres volant per internet. En espanyol. I clar, això suposa per a la indústria editorial un perill molt important.-Sembla que llegim però no comprem en format digital.-Això és el que desitjarien alguns. El propietari d’una botiga pot deixar-els seus fills però l’escriptor no pot deixar-los res? És molt perillós no reconèixer que el treball de l’escriptor no genera uns drets. Cal explicar una cosa a la societat. Que està en joc el treball de molta gent. Però tothom creu que es pot agafar una pel · lícula, una cançó o un llibre. És un problema d’educació, que és molt difícil combatre.-Hi ha a qui li irrita l’expressió pirateria.-Realment el que fan no és comprar. A ningú se li acudiria entrar en un bar i robar una cervesa.- ¿Han estat molt tímids els polítics espanyols fins al moment a l’hora d’abordar aquest problema? Qui diu tímids diu covards.- És que és molt difícil, perquè tothom es troba sotmès a tensions. I com és un món canviant, entrar en aquest problema potser costarà una mica. Però s’entrarà, perquè no queda altre remei. La indústria editorial no pot suportar una minva d’aquest tipus.-La reforma de l’ortografia ha fet molt soroll.-Però si pràcticament és la mateixa que la del 1999 ... El que passa és que aquesta ha tingut moltíssima més ressonància. Sí que és cert que l’ortografia l’aprenem de nens i costa moltíssim canviar, són mecanismes automàtics que un interioritza. A mi, perdre l’accent de ser, va donar i va veure em va costar un horror.-L’accent de guió també ens costarà.-En una zona on pronunciem guió accentuant la o. I que representa el 10% dels parlants.- Hi ha una baralla entre escriptors i lingüistes a l’acadèmia?-No. Encara que hi ha opinions diferents. I encara que pugui ressuscitar quan algú escrigui un article sobre un accent o una titlla.- La Reial Acadèmia Espanyola rep alhora crítiques per excessiu immobilisme i per adaptar-se amb massa facilitat als usos canviants de la parla. Segons la seva opinió, de què peca més la RAE?- Aquests debats ja van ser freqüents al segle XIX. L’acadèmia treballa amb procediments totalment científics. No és que hagi immobilisme, el que hi ha és una descripció científica. Normalment les paraules s’estudien dos o tres anys i fan diversos viatges a Amèrica abans de ser introduïdes en el diccionari. Per dir-ho d’una manera resumida, s’actua amb prou prudència. Però conservadora, l’acadèmia, no ho és. No és tan fàcil ser conservador en lingüística. El lèxic està en un dinamisme continu.-Fins al punt que estigui en el diccionari l’expressió "almóndiga". A alguns se’ls han posat els pèls de punta.-Això ha estat una confusió. Qui llegeixi el diccionari ha de saber que hi ha formes d’altres temps o vulgars, com és aquest cas.-Però "cloqueta" no entrarà, no?- (Riu) No, "cloqueta" no ...-Al web de la RAE ja s’han fet diversos avenços de la pròxima edició, prevista per al 2014. Serà l’últim diccionari en paper, quan el web ofereix aquestes actualitzacions contínues?-S ’han fet ja quatre avenços. La idea és que el tercer centenari, que comença el 2013, es tanqui el 2014 amb l’edició del diccionari. Però el Diccionari Històric ja no es publicarà en paper, només a la xarxa. Tenim 50 milions d’entrades al mes al diccionari en RAE.es. A la xarxa el diccionari és dinàmic, es modifica mentre el treball continua. Però la gent segueix volent tenir els dos timons sobre la taula.-Per als qui tenen una visió arnada de la RAE, fa uns mesos van venir els seus col · legues de l’Acadèmia de la Història per fer-los bons ...-Doncs és que haver d’abordar temes com Felip II o la llegenda negra és molt més complicat que veure’ns amb la "almóndiga".-Vostès també han de mullar-se en definir franquisme.- Les entrades corresponents al diccionari són descripcions molt objectives i mesures.-Fa uns mesos es van malinterpretar unes declaracions seves interpretant que avalava explícitament la política d’immersió lingüística a l’escola.-Jo el que explicava és que el català està en una posició més feble davant d’una llengua poderosa com el castellà i que les llengües que estan en aquesta situació busquen procediments per subsistir. I aquests els decideixen els governs elegits democràticament. Mala interpretació, cap. Però l’ús del català a l’escola no el conec: Vaig deixar l’institut el 1970!
Ahir a la nit el va rebre el director de la Reial Acadèmia Espanyola i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona José Manuel Blecua Perdices (Saragossa, 1939), que en els pròxims dies tindrà l’alegria de presentar l’últim volum de la nova gramàtica del castellà, el dedicat a la seva especialitat, la fonètica.-La seva conferència l’ha titulat Jo guardo amb amor un llibre vell ...-És un vers del senyor Marcelino Menéndez Pelayo. L’he escollit perquè és la imatge del llibre viscut. Un Horaci barat, en mal paper, ple de notes de diverses generacions, dibuixos, textos, que ha passat per l’ensenyament, per la lectura, de generació en generació. D’aquí part per explicar que el llibre és polièdric, es pot veure com una estructura, com un objecte de comerç, com el silenci de l’escriptura, que es va allunyant del lector i cada vegada és més difícil de llegir ... Vull recordar també, a través del Quixot, la importància que ha tingut per a Catalunya el comerç i la indústria del llibre en la seva relació amb Amèrica.-I també parla de què li passa i què li pot passar a la lectura.- Algunes coses són positives: si un pren el metro està ple, generalment de dones, que porten novel·les immenses i que van llegint. Aquesta part està assegurada totalment. Hi ha una població lectora, que es veu al carrer. Gent jove, a més, amb cultura i estudis. Però després és possible que lentament es vagin introduint els suports de lectura de llibres electrònics. La prova és que un pren l’AVE o un avió i cada dia hi ha dues o tres persones que ja porten un suport electrònic. És evident que tot això canviarà el panorama i el que succeeixi és imprevisible. Els hàbits lectors segueixen sent els mateixos, el que passa és que canvia totalment la indústria del llibre.- ¿Corre perill la supervivència del llibre tal com l’hem entès?-La supervivència, no. I les biblioteques digitals estan aconseguint posar a disposició de tot el món autèntiques joies. Es tracta d’una democratització de la cultura.-Precisament un dels arguments en la concessió del premi dels editors és la seva actitud de defensa de la propietat intel · lectual. Hi ha seriosos riscos de que l’escriptura ja no pugui ser una tasca professional remunerada adequadament?- És que ens trobem en un moment en què no hi ha unes garanties jurídiques. És un canvi molt brusc en els hàbits d’una societat. La gent no està acostumada a pagar per una cosa en l’ordinador. La societat espanyola tampoc ho estava quan utilitzava programes informàtics i piratejava tot el que podia. Espanya ha estat un dels grans llocs de la pirateria informàtica. És evident que és una qüestió preocupant i que caldrà vigilar. Perquè si no, pot caure tota una indústria. En aquests moments és possible que hi hagi 200.000 llibres volant per internet. En espanyol. I clar, això suposa per a la indústria editorial un perill molt important.-Sembla que llegim però no comprem en format digital.-Això és el que desitjarien alguns. El propietari d’una botiga pot deixar-els seus fills però l’escriptor no pot deixar-los res? És molt perillós no reconèixer que el treball de l’escriptor no genera uns drets. Cal explicar una cosa a la societat. Que està en joc el treball de molta gent. Però tothom creu que es pot agafar una pel · lícula, una cançó o un llibre. És un problema d’educació, que és molt difícil combatre.-Hi ha a qui li irrita l’expressió pirateria.-Realment el que fan no és comprar. A ningú se li acudiria entrar en un bar i robar una cervesa.- ¿Han estat molt tímids els polítics espanyols fins al moment a l’hora d’abordar aquest problema? Qui diu tímids diu covards.- És que és molt difícil, perquè tothom es troba sotmès a tensions. I com és un món canviant, entrar en aquest problema potser costarà una mica. Però s’entrarà, perquè no queda altre remei. La indústria editorial no pot suportar una minva d’aquest tipus.-La reforma de l’ortografia ha fet molt soroll.-Però si pràcticament és la mateixa que la del 1999 ... El que passa és que aquesta ha tingut moltíssima més ressonància. Sí que és cert que l’ortografia l’aprenem de nens i costa moltíssim canviar, són mecanismes automàtics que un interioritza. A mi, perdre l’accent de ser, va donar i va veure em va costar un horror.-L’accent de guió també ens costarà.-En una zona on pronunciem guió accentuant la o. I que representa el 10% dels parlants.- Hi ha una baralla entre escriptors i lingüistes a l’acadèmia?-No. Encara que hi ha opinions diferents. I encara que pugui ressuscitar quan algú escrigui un article sobre un accent o una titlla.- La Reial Acadèmia Espanyola rep alhora crítiques per excessiu immobilisme i per adaptar-se amb massa facilitat als usos canviants de la parla. Segons la seva opinió, de què peca més la RAE?- Aquests debats ja van ser freqüents al segle XIX. L’acadèmia treballa amb procediments totalment científics. No és que hagi immobilisme, el que hi ha és una descripció científica. Normalment les paraules s’estudien dos o tres anys i fan diversos viatges a Amèrica abans de ser introduïdes en el diccionari. Per dir-ho d’una manera resumida, s’actua amb prou prudència. Però conservadora, l’acadèmia, no ho és. No és tan fàcil ser conservador en lingüística. El lèxic està en un dinamisme continu.-Fins al punt que estigui en el diccionari l’expressió "almóndiga". A alguns se’ls han posat els pèls de punta.-Això ha estat una confusió. Qui llegeixi el diccionari ha de saber que hi ha formes d’altres temps o vulgars, com és aquest cas.-Però "cloqueta" no entrarà, no?- (Riu) No, "cloqueta" no ...-Al web de la RAE ja s’han fet diversos avenços de la pròxima edició, prevista per al 2014. Serà l’últim diccionari en paper, quan el web ofereix aquestes actualitzacions contínues?-S ’han fet ja quatre avenços. La idea és que el tercer centenari, que comença el 2013, es tanqui el 2014 amb l’edició del diccionari. Però el Diccionari Històric ja no es publicarà en paper, només a la xarxa. Tenim 50 milions d’entrades al mes al diccionari en RAE.es. A la xarxa el diccionari és dinàmic, es modifica mentre el treball continua. Però la gent segueix volent tenir els dos timons sobre la taula.-Per als qui tenen una visió arnada de la RAE, fa uns mesos van venir els seus col · legues de l’Acadèmia de la Història per fer-los bons ...-Doncs és que haver d’abordar temes com Felip II o la llegenda negra és molt més complicat que veure’ns amb la "almóndiga".-Vostès també han de mullar-se en definir franquisme.- Les entrades corresponents al diccionari són descripcions molt objectives i mesures.-Fa uns mesos es van malinterpretar unes declaracions seves interpretant que avalava explícitament la política d’immersió lingüística a l’escola.-Jo el que explicava és que el català està en una posició més feble davant d’una llengua poderosa com el castellà i que les llengües que estan en aquesta situació busquen procediments per subsistir. I aquests els decideixen els governs elegits democràticament. Mala interpretació, cap. Però l’ús del català a l’escola no el conec: Vaig deixar l’institut el 1970!
No hay comentarios:
Publicar un comentario