Hem rebut novetats entre totes volem destacar:
Arrugues de Paco Roca
Premio Nacional del Cómic 2008
Premio al mejor guión de autor español del 2007 en el XXVI Saló Internacional de Cómic de Barcelona
Premio a la mejor obra de autor español del 2007 en el XXVI Saló Internacional de Cómic de Barcelona
XXXI premio Diario de Avisos 2008 al mejor guión de historieta realista
Premio Gran Guinigi a la mejor historia larga del Festival de Lucca 2008 (Italia)
Premios Dolmen de la crítica 2008 al mejor guión
Premios Dolmen de la crítica 2008 a la mejor obra
Premio Expocómic 2008 a la Mejor Obra Española
L’Emilio, un antic executiu bancari, és internat en una residència d’ancians per la seva família després de patir una nova crisi d’Alzheimer. Allà, aprèn a conviure amb els seus nous companys –cada un amb un quadre “clínic” i un caràcter ben diferents– i els cuidadors que els atenen. L’Emilio s’endinsa en una rutina diària de cadència morosa amb horaris prefixats –prendre’s els medicaments, fer la migdiada, menjar, fer exercici, tornar-se’n al llit...– i en la seva lluita contra la malaltia per intentar conservar la memòria i evitar ser traslladat a l’última planta, la dels invàlids, compta amb l’ajut de l’Ernesto, el seu company d’habitació...
Paco Roca aborda a Arrugues temes delicats, fins ara escassament tractats en historieta, como són l’Alzheimer i la demència senil. I ho fa d’una manera intimista i sensible, amb algunes notes d’humor però sense caure en cap moment en la caricatura. A l’aire de versemblança que es respira en el relat hi ha contribuït un acurat treball de documentació. Paco Roca va començar a recopilar anècdotes dels pares i familiars ancians dels seus amics i va visitar residències d’ancians per saber com s’hi viu, un material de primera mà que li ha servit per estructurar una ficció consistent.
“La grandesa de Roca en enfrontar-se al fet dramàtic ha estat no deixar-se superar per l’anècdota ni per un to ensucrat. (...) Encanta, atrau, distreu... pur encant trist. Des de la portada, magistral, fins a l’última pàgina”. Peio H. Riaño. PÚBLICO
“Arrugues narra amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense armes però no exempta de llàgrimes.” Yves-Marie Labé. LE MONDE
Arrugues de Paco Roca
Premio Nacional del Cómic 2008
Premio al mejor guión de autor español del 2007 en el XXVI Saló Internacional de Cómic de Barcelona
Premio a la mejor obra de autor español del 2007 en el XXVI Saló Internacional de Cómic de Barcelona
XXXI premio Diario de Avisos 2008 al mejor guión de historieta realista
Premio Gran Guinigi a la mejor historia larga del Festival de Lucca 2008 (Italia)
Premios Dolmen de la crítica 2008 al mejor guión
Premios Dolmen de la crítica 2008 a la mejor obra
Premio Expocómic 2008 a la Mejor Obra Española
L’Emilio, un antic executiu bancari, és internat en una residència d’ancians per la seva família després de patir una nova crisi d’Alzheimer. Allà, aprèn a conviure amb els seus nous companys –cada un amb un quadre “clínic” i un caràcter ben diferents– i els cuidadors que els atenen. L’Emilio s’endinsa en una rutina diària de cadència morosa amb horaris prefixats –prendre’s els medicaments, fer la migdiada, menjar, fer exercici, tornar-se’n al llit...– i en la seva lluita contra la malaltia per intentar conservar la memòria i evitar ser traslladat a l’última planta, la dels invàlids, compta amb l’ajut de l’Ernesto, el seu company d’habitació...
Paco Roca aborda a Arrugues temes delicats, fins ara escassament tractats en historieta, como són l’Alzheimer i la demència senil. I ho fa d’una manera intimista i sensible, amb algunes notes d’humor però sense caure en cap moment en la caricatura. A l’aire de versemblança que es respira en el relat hi ha contribuït un acurat treball de documentació. Paco Roca va començar a recopilar anècdotes dels pares i familiars ancians dels seus amics i va visitar residències d’ancians per saber com s’hi viu, un material de primera mà que li ha servit per estructurar una ficció consistent.
“La grandesa de Roca en enfrontar-se al fet dramàtic ha estat no deixar-se superar per l’anècdota ni per un to ensucrat. (...) Encanta, atrau, distreu... pur encant trist. Des de la portada, magistral, fins a l’última pàgina”. Peio H. Riaño. PÚBLICO
“Arrugues narra amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense armes però no exempta de llàgrimes.” Yves-Marie Labé. LE MONDE
Anagrama ya ha publicado, del mismo autor, El antropólogo inocente, un rotundo éxito editorial, Una plaga de orugas, su continuación, y Bailando sobre la tumba, un estudio sobre la visión de la muerte en las distintas culturas. Genéricamente inclasificable, No es un deporte de riesgo se muestra desde la primera página como un híbrido de relato de viaje ?con todas las peripecias propias de un «mochilero»? y auténtico estudio etnográfico, siempre en un tono sarcástico en relación con el engreimiento académico y el frío distanciamiento del antropólogo convencional. Como brillante broche final, el tiempo que los artesanos toraja pasan en Londres, en la casa de Barley, mientras construyen un granero de arroz para el Museo de la Humanidad, ofrece al autor una extraordinaria oportunidad para observar tanto el comportamiento de éstos en un medio absolutamente nuevo para ellos como los juicios que la vida londinense provoca a su mirada curiosa de miembros de una cultura completamente extraña. Una especie de inversión de la experiencia antropológica que corona admirablemente la notable calidez humana que impregna las páginas de todo este libro. «Divertidísimo... En Torajaland, Barley encontró un pueblo fascinante que ofrecía una amistad irresistible e ilimitada... Una cultura aparentemente intemporal que, sin embargo, sintonizaba con los tiempos modernos» (Sunday Times). «Barley combina la ingenuidad y el colorido de los antiguos relatos de viaje con una aguda ironía y un afinado olfato para el absurdo» (Roger Sandall, Encounter). «Los libros de Barley se parecen muy poco a los volúmenes de antropología tradicionales, pues son ora cómicos, ora conmovedores y, en ciertas ocasiones, directamente terroríficos» (Evening Standard). «Un relato deliciosamente desenfadado y vital... El doctor Nigel Barley es un antropólogo muy original, que escribe sobre su trabajo con irreverencia vivaz y divertida» (Sunday Express).
No hay comentarios:
Publicar un comentario