Novetat Edicions Pol.len i Pamiela Etxea "Som com moros dins la boira?"

“Som com moros dins la boira?” Joseba Sarrionandia, en català

Publicat el 26 febrer 2013

1

Dissabte –sí, un 23-F, precisament- es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Som com moros dins la boira?, l’edició en català del volum amb què Joseba Sarrionandia fou reconegut amb el Premi Euskadi d’Assaig 2011. Va ser una presentació coral, amb intervencions de caire divers –en català, en euskera i en amazic- i amb una posada en escena que incloïa l’audiovisual i la música en viu. Una presentació poc habitual per a un llibre que tampoc no ho és: per l’edició mateixa, per la personalitat del seu autor i pel seu contingut.

L’edició

Publicat per Pol·len edicions –en col·laboració amb Pamiela etxea, l’editorial de Pamplona que va treure l’original en euskera i es va fer càrrec de la seva traducció en castellà-, el volum aplega alguns dels trets distintius de les noves tendències en el món del llibre. Produït per El Tinter a partir del concepte d’ecoedició i producció neta, s’acull a una llicència Creative Commons i la seva aparició ha estat possible tant per l’aportació inicial d’un centenar de persones mitjançant la plataforma de micromecenatge Verkami com per l’ajut a l’edició de l’Institut Català de les Indústries Culturals i a la traducció de l’Etxepare Euskal Institutoa.

L’edició, doncs, acompleix amb els requisits mediambientals més estrictes, aposta per un equilibri entre el mecenatge individual i l’institucional i, actuant en conseqüència, supera les estretors del copyright a partir d’una llicència en obert. Tot això per fer possible l’aparició en català d’aquest dens volum de gairebé 800 pàgines.

L’autor

Poeta, narrador i assagista, Joseba Sarrionandia (1958) és autor d’una obra considerable –gairebé trenta títols- que configura una de les presències més notables i sòlides de la literatura basca de les darreres dècades. Filòleg i traductor, membre corresponent d’Euskaltzaindia -l’Acadèmia Basca de la Llengua-, Premi de la Crítica de Narrativa en dues ocasions i Premi Euskadi d’Assaig pel volum que ens ocupa, poemes seus han estat musicats per nombrosos artistes i cantautors –des de Fermín Muguruza i Anton Reixa fins a Ruper Ordorika i Mikel Laboa- i algunes de les seves narracions han estat dramatitzades per grups de l’escena basca, especialment en els darrers anys.

La seva, però, no és estrictament la biografia d’un escriptor reconegut, traduït i d’èxit -o no ho és només. El 1980, quan –encara inèdit- començava a guanyar premis literaris de prestigi, Sarrionandia va ser condemnat a 22 anys de presó per la seva pertinença a ETA. Cinc anys després, el 7 de juliol, de 1985, amb un altre pres, Iñaki Pikabea, va protagonitzar una fuga sonada: van sortir de la presó de Martutene amagats dins uns bafles després d’un concert del cantant Imanol. Una fuga ben bé literària i popularitzada per Kortatu amb el seu “Sarri, Sarri”, una de les cançons del rock basc amb més ressò, que encara es balla, avui, en moltes de les nostres festes majors -i que Feliu Ventura va versionar en català, de manera extarodinària i acompanyat només de la seva guitarra, dissabte.

De 1985 ençà, Sarrionandia es troba en parador desconegut i, des d’aquesta invisibilitat pública, ha anat construint la seva obra, en un cas singular en el panorama literari europeu.

El llibre

Som com moros dins la boira? és, en ell mateix, un llibre també singular. Un exemple d’obra en construcció, un work in progress que no s’atura. ¿Somos como moros en la niebla? (2012) ja no va ser només una traducció al castellà de l’original Moroak gara behelaino artean? (2010), sinó que en va ser -aprofitant l’avinentesa- una versió revisada i ampliada per l’autor, com ara ho ha tornat a ser, com ha explicat la traductora al català, Ainara Munt Ojanguren. D’aquesta manera, cada traducció és, de fet, una nova edició revisada i ampliada, amb nou material, noves reflexions…. Work in progressi no pas col·lateral: ja són més de dos centenars de pàgines les que Sarrionandia hi ha anat afegint. Una obra en construcció que es basteix amb elements prou diversos: és un assaig acadèmic amb un notable aparat crític, però també és un assaig literari i, a la vegada, reflexiu i ideològic.

Aquest assaig plural parteix d’una curiositat intel·lectual, l’interès pel franciscà Pedro Hilario de Sarrionandia -natural de la mateixa comarca que l’autor i potser parent seu llunyà i tot. Encara millor, l’interès per la Gramática de la lengua rifeña que el franciscà basc va publicar a Tànger el 1905. Un altre llibre voluminós -gairebé 500 pàgines- que és la primera gramàtica publicada de la llengua amazic. Per què un basc es va dedicar a això? Per què un basc es preocupa per una llengua que ha estat sotmesa tant a l’àrab com a la colonització francesa i espanyola, i que, malgrat tot, encara la trobem estesa en comunitats diverses des de l’Egipte fins a Burkina Faso, i majoritària a la Cabília argelina i al Rif marroquí?

La gramàtica amazic del Sarrionandia vuitcentista li serveix al Sarrionandia contemporani per reflexionar sobre la gramàtica del poder. D’un poder que ha construït una gramàtica de la dominació i d’una dominació que és també lingüística. I, així, ressegueix la construcció i l’ús de la paraula “moro” com a senya de l’actitud del colonitzador davant el colonitzat, el rebuig al que és distint, l’ofec de la diversitat, l’ocultació de la realitat. La voluntat de l’esclavatge duta al llenguatge quotidià com a eina de dominació perpètua i perpetuada.

Però, Som com moros dins la boira? és, encara, molt més. De fet, com reconeix l’autor, quatre o cinc llibres en un. És a dir, una altra gramàtica, plural:

Hauria pogut presentar-la en quatre o cinc volums: la biografia del frare que va fer la gramàtica rifenya, la història de la turbulenta república del Rif, un assaig de crítica a l’imperialisme, una introducció a la història i la cultura amazigues, o la protesta d’insoburdinació a Espanya i França que els bascos hem de fer.

A Tots som moros dins la boira? hi ha el Sarrionandia narrador i el pensador, i també el filòleg i el poeta. L’erudit i el comunicador. L’escriptor, en definitiva, al servei d’una mena de cosmogonia de l’actualitat a partir dels ulls dels esclaus del poder, els moros d’una i altra riba del Mediterrani, d’arreu del món. La construcció d’una Espanya imperial, la història dels amazics colonitzats una i altra vegada -berbers als ulls àrabs, moros genèrics als ulls occidentals… I, a la vegada, una lliçó de lingüística -social i política-, una anàlisi crua de l’imperialisme -dels imperialismes-, una aposta per la rebel·lió dels esclaus socials i nacionals… Tot des de l’enciclopedisme i l’humanisme contemporani, la capacitat de reflexió -també sobre si mateix-, la facilitat narrativa en la densitat.

Tots som moros i tots ho podem deixar de ser:

A Tetuan, Pedro H. Sarrionandia va adonar-se que al Marroc no hi havia moros. En acostar-s’hi prou i voler definir-los va adonar-se que aquells que al principi tenia per moros en realitat no ho eren, sinó que cadascun d’ells es definia a si mateix com a jueu, àrab, amazic.

Text extret de: http://josepbargallo.wordpress.com/2013/02/26/som-com-moros-dins-la-boira-joseba-sarrionandia-en-catala/ blog de Josep Bargalló.