[…] La vida és bella per qui traspassa les fronteres del convencional, s'evadeix de l'infern industrial i fuig lluny del fum de les fàbriques i de la pudor de les tavernes; per qui es despreocupa de les restriccions de la respectabilitat, dels temors del «què diran» i de les murmuracions vulgars. La vida és bella per a l'anarquista. […]
[…] Abans una barraca, un got d'aigua i un grapat de castanyes, que la labor en comú amb qui no plau. Que tota la civilització pereixi amb les seves cases de sis pisos, els seus ascensors, els seus aeroplans, els seus ràpids, la seva telegrafia sense fils i els seus monstres marins de guerra, si tot això fa augmentar la dependència de l'individu. […]
No hay comentarios:
Publicar un comentario