Recomanem

Des d'aquest petit racó anirem deixant els llibres que des de *Llibreria *Llamborda creiem que us poden agradar. Per descomptat, si vols fer-nos qualsevol suggeriment escriu-nos a llibreriallamborda@gmail.com i estarem encantats d'incloure-ho entre els llibres recomanats per clients.

Març 2012
http://llambordallibreria.blogspot.com/2012/02/recomanacions-de-marc-2012.html

Gener-Febrer 2012
http://llambordallibreria.blogspot.com/2012/01/recomanacions-gener-febrer-2012.html

Gener 2012

http://llambordallibreria.blogspot.com/2012/01/11-raons-per-no-anar-dormir.html

Desembre de 2011

Memorias de un anarquista en prisión Alexander Berkman Traducción del inglés de Albert Fuentes

El veintitrés de julio de 1892, Alexander Berkman entró en la oficina del magnate Henry Clay Frick para matarlo. El asesinato sería, en la tradición libertaria, un attentat, una acción política violenta destinada a despertar la conciencia de la clase trabajadora de los Estados Unidos. Tras ser juzgado y condenado a veintidós años de prisión, Berkman tuvo que hacer frente a una realidad que no se compadecía con su ideario anarquista. Sus memorias son, en este sentido, un doloroso proceso de aprendizaje condicionado por las condiciones brutales impuestas por la vida en prisión. Fte: http://www.melusina.com Ensayo sobre la ceguera de José Saramago

Assaig sobre la Ceguesa és, per a molts crítics, i també pel qual escriu aquest article, la millor novel·la del premi Nobel portuguès José Saramago (1922).
Amb un estil certament original, frenètic, i un modus operandi de ciència ficció per la seva trama apocalíptica i surrealista, José Saramago fa que una novel·la densa (en algunes edicions té 500 pàgines), es llegeixi fàcilment, amb total complicitat amb el lector, per l'horror que aquest està llegint, i inevitable, imaginant-se.
José Saramago utilitza paràgrafs llargs, molts verbs, pocs adjectius però molt explicatius i visuals, i no usa el punt i seguit, sinó una coma i escriu la paraula posterior en majúscules. A més, alterna narracions en tercera persona amb monòlegs d'alguns dels personatges, de manera que de vegades no és evident saber si el personatge està parlant o pensant el que està escrit. És important explicar això perquè de primeres, és complicat acostumar-se a llegir amb plaure l'absurda trama que ens proposa Saramago.
En certa manera, podem estar parlant d'una novel·la de terror, perquè és difícil superar la força i l'impacte de la situació de la qual es parteix com a premissa. Un senyor que condueix, i que de sobte, davant un semàfor en vermell, es queda cec. Però no una ceguesa normal: en un obrir i tancar d'ulls ho veu tot blanc. En la seva desesperació, acudeix a diverses persones per consolar-se davant tal desgràcia i amb l'esperança de guarir-se o almenys de comprendre l'origen de la seva sobtada tragèdia.
La conseqüència directa és que tot aquell que ha tingut contacte, per mínim que sigui, amb aquest senyor, es torna igualment cec. Això és així fins que l'epidèmia, de caràcter exponencial, obliga al govern a intervenir per aïllar als infectats, que fins a aquest moment són centenars, i manen als militars a expulsar-los a un edifici abandonat.


Allí els protagonistes, dels quals cap moment el narrador es molesta a dir-nos els seus noms, malviuen en unes condicions inhumanes. Al principi la situació, dins de que estan desesperats per la seva ceguesa, és tolerable, però conforme avancen els dies i les dosis de provisions es redueixen (per por dels militars a infectar-se), es formen clans, les dones són obligades a prostituir-se amb la finalitat d'intercanviar menjar robat, la higiene i la salut comença a obviar-se per complet, la por i la resignació s'apoderen dels cecs, fins que apareix una escletxa d'esperança: una dona no està cega i ha estat fingint tot el temps estar infectada, per la qual cosa serveix de guia als seus companys.

Amb un final molt encertat i un envolupant estil que, com ja s'ha dit, es fa difícil al principi, Assaig sobre la ceguesa és una de les grans novel·les sobre la condició humana, propera al Senyor de les Mosques, de William *Golding i basada lleument en el *Leviatán, de Thomas *Hobbes, en la idea que “l'home és dolent per naturalesa”. Aquí l'aforisme es transforma a, diguem, “l'home és cruel, despietat i brutalment egoista per naturalesa davant situacions extremes”.
Indispensable. Una lliçó de literatura i de saviesa sobre el comportament humà davant situacions adverses.

Fte: red.

ELOGI DEL VIANANT. DEL "MODEL BARCELONA" A LA BARCELONA REAL

Manuel Delgado

Aquesta obra contrasta dues Barcelones. L'una és la Barcelona-model. Model en el sentit de referent a seguir. Model entès, així mateix, com a maqueta o reproducció ideal d'una ciutat. A l'ombra d'aquesta Barcelona trobaríem la real, la que desnona llogaters insolvents, la que amaga els seus miserables de la mirada pròpia i aliena.